dijous, de novembre 23, 2006

El Ferro i l'artista: Eduardo Chillida

Neix el deu de gener de 1924 a Sant Sebastià. La seva obra comença a prendre cos quan es trasllada a París i realitza les seves primeres escultures en guix, impressionat per l'escultura grega arcaïca del Museu del Louvre. Comença la seva amistat amb el pintor Pablo Palazuelo. L'obra de l'escultor Eduardo Chillida es caracteritza per la seva introducció en els espais oberts, integrant-se per a formar part d'ells. Així, les seves escultures surten del seu tancament en els museus, «prenen el carrer» i s'acosten a qualsevol persona que ho desitgi. Per exemple, La pinta dels vents s'obre al mar de Sant Sebastià; la Plaça dels Furs de Vitòria fa desitjar a l'espectador introduir-se en ella per a desvetllar els seus misteris... I així també El profund és l'aire, del Museu d'Escultura Espanyola del Segle XVII, a Valladolid; la seva Porta de la Llibertat, del barri gòtic de Barcelona; i, la qual tal vegada sigui la seva obra més emblemàtica, Gure Aitaren Etxea, en Gernika. Al llarg de la seva vida, Chillida va recollir infinitat de condecoracions i de premis, a més de participar en centenars d'exposicions al voltant del món sencer. Per exemple, la Bienal de Venècia (1958), el premio Carnegie (1965) o el Rembrandt (1975). També li van ser atorgats el Príncep d'Astúries en 1987 i l'Ordre Imperial de Japó en 1991. Així mateix, va rebre la distinció com acadèmic de Belles Arts a Madrid, Boston i Nova York, i la de convertir-se en Doctor Honoris causa per la Universitat d'Alacant (1996). Ara, gran part de la seva obra, potser les peces més volgudes per l'autor, poden gaudir-se en el Chillida Leku, un museu a la mesura de les seves obres: a l'aire lliure, en un paisatge privilegiat on obra i mig s'integren a la perfecció, o dintre del recinte, on les mans volen tocar aquestes obres plenes de secrets i sorpreses, a través de les quals es pot observar la realitat des d'una nova perspectiva. La seva família sempre va estar del seu costat no només en el personal, sinó també en el professional. A més d'heretar el gust per l'art, la seva dona i fills ho van impulsar per a treure endavant projectes tan ambiciosos com el Chillida Leku i la muntanya màgica de Tindaya. El dia 19 d'agost de 2002 va morir en la seva ciutat de Sant Sebastià, en la seva casa del Munti Igueldo.
Article elaborat per Alberto Cruz

El Taller del Ferrer: Consells Pràctics de Soldadura


En aquesta article us explicarem algunes qüestions generals per a entendre millor el procés de soldar.
Ensamblar metalls.- La soldadura heterogènia i autógena són dues tècniques que permeten la unió permanent de metalls. Això és el que les distingeix: 1. El tipus de metalls a ensamblar 2. El tipus de aglutinante o metall d'aportació que permet l'acoblament 3. La temperatura necessària per a realitzar l'acoblament 4. La resistència mecànica de l'acoblament


Soldadura heterogènia: aquest tipus de soldadura uneix dues peces metàl·liques (de la mateixa matèria o no) mitjançant un aglutinante o metall d'aportació (un aliatge de plata o coure), que es compon d'altre metall diferent al de les peces a ensamblar, i amb una temperatura de fusió menys elevada.Aquest tipus de soldadura pot realitzar-se amb un bufador amb cartutx o un soldador elèctric. Els metalls que poden ensamblar-se amb aquesta soldadura són la majoria, excepte el zinc, el plom i l'estany.


Temperatura: els metalls a soldar han de resistir la calor de la temperatura de fusió del metall d'aportació, triat en funció d'aquests metalls. La temperatura de la soldadura heterogènia tova (amb estany) és de 200° C, la soldadura heterogènia forta (plata, alumini, coure, latón) varia entre 600 i 900° C, segons la soldadura.

Soldadura autógena: la soldadura autógena uneix entre si dos elements composts d'un mateix metall, fent-los fondre puntualment amb o sense metall d'aportació. Generalment, si s'empra un metall d'aportació es tracta d'una composició de la mateixa matèria que la de les peces a soldar i, per tant, es fonen simultàniament. Aquest tipus de soldadura pot fer-se amb un bufador amb ampolles.Els metalls que es poden ensamblar amb aquesta soldadura són l'acer, l'acer inoxidable i el ferro colat.
La temperatura: per a obtenir la temperatura de 1500° C requerits per a la soldadura autógena, es necessita una font de calor que arribi a de 3000 a 4500° C. La majoria dels metalls corrents es fonen per l'acció de tal calor. La fusió obtinguda d'aquesta manera garanteix una solidesa de l'acoblament molt superior a la de la soldadura heterogènia.

Article elaborat per Farid Afkir

El Ferro i l'art: La Torre Eiffel

La Torre Eiffel (Tour Eiffel, en francès) és una estructura dissenyada per l'enginyer francès Gustave Eiffel en ocasió de l'Exposició universal de 1889 a París. Construïda en controvèrsia amb els artistes de l'època, que la veien com un monstre d'acer, és considerada sense cap dubte com el símbol indiscutible de França i de la ciutat de París en particular, sent el monument més visitat del món. Té una altura de 300 metres, que la converteix en el tercer monument més gran del món. Al costat de l'antena de ràdio que es troba en la seva cúspide, la torre arriba a amidar 324 metres. Quan la van construir, la Torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga en l'actualitat). Estava previst que la torre arribés a els 350 metres, però els veïns es van espantar (per l'amenaça que un edifici tan alt i construït sense tot just pedres pogués caure) i es van manifestar, provocant un canvi de plans. Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt després. (Ubicació geogràfica 48º51'29.04"N 2º17'40.10"I) Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pugues acostar-se o allunyar-se del sòl uns 8 cm, a causa de la dilatació tèrmica del metall que la compon. D'acord al lloc oficial del monument, per a arribar a el cim cal recórrer 1665 graons (i no 1792, nombre que alguns prenen per cert en al·lusió a l'any de la Primera República Francesa). El manteniment de la torre inclou l'aplicació de 50 t de pintura cada 7 anys, a l'efecte de protegir-la de la corrosió. En ocasions, el color de la pintura es canvia, encara que en (2005) la torre va mostrar una tonalitat marró. En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar en l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no quedi gens d'ell.
Article elaborat per Jordi Camps

dijous, de novembre 16, 2006

Diari d'un ferrer: Aquesta setmana a l'escola taller..

Dilluns: varem arreglar les màquines de soldar i varem soldar les reixes de la barana del Puig-Agut, desprès les varem polir. Les varem carregar a la furgo i cap a Torelló, al taller.

Dimarts: Anem el SEFED per a fer català i dibuixos. Tornem al taller i soldem les reixes que ens faltaven

Dimecres: A part de les reixes que varem soldar i polir, es van muntar dues portes i els seus suports.
Dijous: Cada dijous fem curs d’informàtica. Aquets dies estem fem el nostre Bloc. Després tornem al taller per fer les reixes.

Divendres: Fem les baranes que portarem al Puig-Agut, i neteja del Taller

Feines que fem a l'Escola Taller 2


Escola Puig-Agut

Fem unes baranes que fan 2x2 metres, pesen més o menys 80 kg cada una. Cada dia les soldem en el taller amb una plantilla especialment dissenyada. Desprès les polim i per últim les portem a rovellar a “torelló” amb la furgo cada dilluns. El problema és que només podem portar 10 baranes a rovellar perquè el taller on les portem és molt petit. Finalment les muntem a l’escola puig agut. En total hem de fer 150 metres de baranes envoltades a l’escola, incloent-t’hi dos portes d’entrada.




Feines que fem a l'Escola Taller


Tres Fàbriques

La feina que fem a les tres fàbriques ha estat la següent: La porta d’entrada de l’ultima fàbrica pesa aproximadament 150 quilos. Per fer-la varem utilitzar planxes i unes “us” (biga en forma d’aquesta lletra). En primer lloc, es va fer l’estructura am les “us” i desprès posar les planxes i apuntalar-les. Es van col·locar unes escales per accedir-hi al pis de dalt . Varem ficar una biga PN d’estructura de sostre.

dijous, de novembre 02, 2006

L'Equip de Metall de l'Escola Taller

ISABEL PALOU
Directora Escola Taller
Formació Compensatoria (Català, Orientació Laboral, Medi Ambient i Seguretat en el Treball)

JAUME GAROLERA
Coordinador dels 3 grups (Jardineria, Metall i Fusteria)
Formació Compensatoria (Dibuix, Matemàtiques, Orientació Laboral)

ANNA ORRIOLS
Tasques Administratives Escola Taller
Administració i Comptabilitat Escola Taller

ALBERT PLA

Monitor de Mecànica (Muntatges d'Estructures Metàl·liques)
Encarregat i coordinador del grup.

JOSEP LLUIS FERNÀNDEZ
Professor d'Informàtica

LIBASSE THIAW
Professor d'Informàtica

Què és i què ofereix l'Escola Taller?

L'Escola Taller és un programa de formació i ocupació dirigit als joves en situació d'atur, promogut per l'Ajuntament de Manlleu i cofinançat amb el Departament de Treball i el Fons Social Europeu.
Durant dos anys, els alumnes treballadors aprenen un ofici amb demanda en el mercat laboral, alhora que treballen en la recuperació del patrimoni arquitectònic, cultural i natural de la ciutat.
L'acció formativa es fonamenta, per tant, en la realització d'un treball socialment útil, i s'orienta vers l'ocupació estable dels alumnes a través de la seva qualificació professional. La metodologia pedagògica es basa en el sistema de projectes, el qual combina un pla de pràctiques formatives, els aprenentatges instrumentals i culturals necessaris i l'execució d'obra real: el treball és l'instrument i l'eix del conjunt de l'àmbit formatiu i del projecte d'inserció.
El pla formatiu inclou coneixements bàsics de tecnologia de l'ofici, formació complementària i accés al graduat escolar, tècniques de recerca de feina i formació laboral, seguretat i salut en el treball, impartit a través d'un pla de pràctiques que possibilita l'aplicació i el lligam dels aprenentatges als projectes d'obra real.

Escoles Taller d'arreu de Catalunya

Qui som?

D'esquerra a dreta en peu: David, Jordi, Alberto, Farid i Chadli
Ajupits: Andrid, Eric i Mounir

Chadli Azzarouali:
Nascut el dia 18/08/1988.
La música que més m'agrada és el Hip-Hop. M'agrada molt Internet, però al no tenir a casa em connecto a través d'un Ciber. Hi ha un esport que m'apassiona, el Muay Thay. Es pot definir com defensa personal, esport, i art. Es l'esport nacional de Tailàndia, país d'origen d'aquesta disciplina de Boxin'. També m'agrada el futbol, quedo amb els meus amics i fem partits en el camp de futbol sala de la Salle.
Si quereis conocer mi Bloc pasaros por el! -->
Bloc de Chadli

Farid Afkir:
Nascut el dia 13/03/1989.
Hola, em dic Farid i m'agrada molt el futbol, jugo molt amb els meus amics. També m'agraden les bicicletes. M'agrada molt l'Electricitat, dintre del que puc reparo els problemes elèctrics de casa. Ah! també m'agrada la informàtica i Internet!

Eric Edo:
Nascut el dia 21/01/1990.
La meva música favorita és la Punk i Tecno, intento anar a tots els concerts que hi ha per aquí. Una de les meves passions és el Trial-Bici, practico el trial a Calldetenes, en Trial Sport.

Alberto Cruz:
Nascut el dia 3/8/1990, 16 anys.
M'agrada la música en general,quan puc vaig als concerts, el que significa que m'agrada la festa! El món de les motos m'apassiona. M'agrada donar voltes amb la meva Yamaha TZR. També m'agrada la mecànica de motos

Mounir Lakima:
Nascut el dia 31/10/1981.
La música que més m'agrada és el Rock,també m'agrada David Bisbal. Em diverteix molt fer ciclisme per la muntanya. I si he d'escollir un esport,aquest és el Bàsket. M'agrada molt Internet, em pasaria hores connectat col•lega!

Andrid Yamiel:
M'agrada la informàtica, internet i sobretot el messanger, em connecto des de casa. M'apassiona el futbol, veure'l i jugar-lo, sóc un afeccionat del Reial Madrid. Encara que també reconec que el bàsquet m'agrada molt! I el Reggeton és la meva música!
Jo també tinc un Bloc molón, a veure si us agrada! -->
Bloc de Andrid

Jordi Camps:
Nascut el dia 27/01/1990.
Hola! em dic Jordi, que puc dir de mi? doncs que m’agraden molt els cotxes de radio control. M'agrada moltíssim anar de festa, que no falti la música makina. Col•lecciono maquetes de cotxes petits. Ah , m’agraden molt les gorres, sempre porto una posada, tinc unes trenta a casa, la última que he aconseguit ha estat una edició limitada del Valentino Rossi, molt guapa

David Perea:
Nascut el dia 28/01/1988.
Hola! m'agrada molt pintar graffitis, tinc tota la meva habitació graffiteada. També m'agrada molt les BMX (bicicletes), m'agrada molt córrer amb la meva moto Yamaha TZR, i la meva música peferida és Metall-Tecno-Punk